Miquel Àngel Veny

Baix el meu punt de vista, hi ha tota una sèrie de línies de feina en matèria mediambiental, en les que s'hauria de fer una feina molt decidida, ja que són bàsiques per aconseguir reduir la contaminació, millorar el nostre entorn, aprofitar millor els recursos naturals i lluitar contra el canvi climàtic. Tot i que es podria fer feina en molts més camps, consider que n'hi ha 4 que s'han de marcar com a estratègics, i que són: 

-  Reciclatge:  

És necessària una feina molt més decidida en la conscienciació de la gent vers la necessitat de reciclar i aconseguint la implicació de tots els ajuntaments de l'illa que encara no mostren sensibilitat vers el tema. Hi ha molts Ajuntament que han posat en marxa la recollida selectiva, però també es veritat que encara n'hi ha que no ho han fet i seria molt important que tots s'impliquessin en el tema, començant pel més important, Palma, ja que la seva població representa la meitat de la de l'illa. 

-  Fuites d'aigua en les canalitzacions d'aigua potable:  

És un altre dels grans problemes que patim a la nostra illa. Hi ha càlculs que indiquen que es perd al voltant del 30% de l'aigua en fuites. S'hauria de fer una feina decidida i coordinada de lluita contra les fuites, a tots els municipis, millorant la xarxa si es necessari, arreglant les fuites actuals i implantant sistemes de detecció de fuites per intentar que aquest percentatge es redueixi a 0.

-  Fuites en el clavegueram:

Així com en les canalitzacions d'aigua potable, el clavegueram també pateix fuites. Aquestes fuites, a diferència de les altres, són altament contaminants pel subsòl i en conseqüència per les aigües subterrànies. També s'haurien de posar en marxa iniciatives de millora de les xarxes de clavegueram, de detecció de les fuites actuals i d'instal·lació de sistemes de detecció de fuites. 

-  Energies renovables i netes:  

Tot i que en els darrers anys s'ha fet feina en la promoció i implantació d'aquest tipus d'energies, encara hi ha molta feina a fer, ja que percentualment el seu aport energètic encara representa molt poc. S'ha de continuar amb la implantació d'aquestes energies però d'una manera més decidida, així com cercar nous possibles sistemes i tècniques per tal d'aprofitar-les millor.

L'altre dia me va sorprendre una noticia que va sortir al Diari de Mallorca (10/08/09) que es titulava "Halcones peregrinos protegen de nuevo la Seu un siglo despúes". En principi, i sobretot amb la meva condició de president de la Federació Balear de Columbofília, el titular me va resultar curiós i vaig llegir la noticia, però la curiositat una vegada llegit es va convertir en sorpresa i indignació.

Me sorpren molt que es fomenti la instauració de falcons a la Seu per tal de fer por als coloms que viuen allà, i me sorpren més que a això ho avalin tecnics de la Conselleria de Medi Ambient. El motiu de la meva sorpresa (després convertida en indignació) es que hi poden posar els falcons que vulguin a la Seu, que no en fugirà cap de colom d'allà, ni n'agafaran cap per menjar.

Els falcons peregrins necessiten, per caçar, que els coloms agafin alçada per després llançar-se en picat a perseguir-les. Aquesta es l'única manera que tenen de caçar-les, ja que en vol recte els coloms són més ràpids i entre els edificis els falcons no son capaços de maniobrar amb la suficient rapidesa per perseguir a un hàbil colom. Els coloms salvatges que vuien a la ciutat, tant a la Seu com a la resta de la ciutat, mai volen per sobre dels edificis, en primera perque per sobreviure no els fa falta, i en segona per evitar que el falcó els pugui atacar, per tant el falcó mai n'agafa ni n'espanta cap.

Estic totalment d'acord en que la plaga de coloms que hi ha als edificis històrics i places de la ciutat són un greu problema (també ho son per nosaltres els colomistes, ja que ens entren als colomers per la gola del bon menjar i ens duen malalties no desitjades), però aquesta no es la solució, sinó que se n'hauria de cercar una altre, que segur que n'hi ha d'efectives i que no perjudiquen als coloms missatgers. 

Que es posin falcons a la Seu no serveix de res per protegir-la dels coloms. Aquests falcons, el que fan, es atacar els nostres coloms missatgers, ja que aquests si que volen en alçada. Ataquen als colomers que hi ha a Palma quan aquests entrenen els seus coloms i ataquen als coloms que competeixen quan creuen la ciutat de Palma per anar a les seves estimades llars. Tal vegada a una persona que no conegui el mon dels coloms això li pot semblar una tonteria, però nosaltres ciudam, entrenam, preparam,.... i estimam els nostres coloms; i quan els duim a una amollada hem de pregar perque no es trobin cap d'aquests falcons que ens l'agafi i se'l mengi, es molt trist. Nosaltres amollam els coloms des de distàncies de pocs quilòmetres als colomers fins a quasi 1000 km (Lisboa, Portugal), i resulta molt trist que un animal que ha volat, que ha lluitat per fer 1000 km quan arribi a Palma, es trobi amb un falcó que l'agafa com agafar una bossa de plastic que vola pel vent, ja que amb el cansament que porta el colom no té la força ni els reflexos per evitar l'atac de cap manera.....

El més sorprenent d'aquestes iniciatives de posar falcons, es que hi hagi uns tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, que ho avalin excusant-se en que ho fan per combatre la plaga de coloms salvatges que hi ha. Me pareix molt greu que aquests tècnics no tenguin coneixença de la manera de caçar que té el falcó peregrí, i que amb la seva ignorància perjudiquin greument un esport més que centenari com es la columbofília i posin el nostre futur en perill amb iniciatives sense sentit com aquesta.

El motiu del meu escrit d'avui es per expressar el meu total rebuig a qualsevol tipus de violència, i pel que ha passat a la nostra illa aquests darrers dies, el meu rebuig a qualsevol acte de reivindicació que es faci mitjançant la violència.

L'atemptat del passat dia 30 i els artefactes explossius detonats a Palma ahir no condueixen a cap lloc. Tot el que no sigui utilitzar la paraula en les reivinidicacions no serveix per res. L'únic camí per a la solució de qualsevol conflicte es la paraula, qualsevol altre camí que s'agafi no condueix a cap tipus de solució.

Esteïm en un estat on hi ha llibertat d'expressió, per tant la manera de fer qualsevol reivindicació es la paraula. Ja que en el nostre país es pot disfrutar d'aquesta llibertat (cosa que no sempre ha estat així), ja es hora de que s'utilitzi, en lloc de sembrar la mort i el terror.

BASTA DE VIOLÈNCIA! NO MÉS D'ASSASSINATS!

En la reunió d'ahir, dimecres 8 de Juliol, el G8 va acordar limitar a 2º Celsius l'encalentiment global mitjà de la Terra, retallant les emissions de gasos efecte hivernacle en els països desenvolupats en un 80% respecte als nivells de 1990 per a l'any 2050. Aquest acord s'ha concretat atenent a les advertències científiques que indiquen que si la temperatura mitjana global augmenta més de 2º Celsius, es produiran canvis catastròfics dels patrons climatics munidals i augmentaran els fenomens extrems com inundacions, sequeres,.... i per descomptat la fam al món, ja que afectaria directament a l'agricultura.

Destaca el fet de que els EEUU han acceptat aquest acord i l'han considerat un triomf. Per la lluita contra el canvi climàtic es molt important que la primera potència mundial s'impliqui, accepti i lluiti per aconseguir aquest tipus d'acords.

Es molt positiu que s'arribin a acords d'aquest tipus, ja que indiquen que s'ha acceptat que el canvi climàtic es una realitat i un problema, i que hi ha voluntat de lluitar contra ell.

Ara bé, posar un objectiu per al 2050 no crec que sigui la millor manera de lliutar contra el canvi climàtic, encara que val més això que res. Seria més acertat posar objecius més concrets i amb plaços establets fins a arribar a aquest objectiu per al 2050, ja que si no es fa així correm el risc de que arribi la data i ningú hagi fet els deures (que es el que sol pasar) i tot quedi en no res.

També me pareix un poc agoserat per part dels cientifics que ho han fet, prediure que si augmenta la temperatura més de 2º Celsius de mitjana es produïran canvis catastrofics en les condicions climàtiques, ja que la resposta del sistema climàtic no es té gens clara. De moment hem vist com ha anat augmentant la temperatura a causa de l'efecte hivernacle, però si de cara al futur continuarà igual, l'increment s'accentuarà o es produïrà l'efecte contrari (no cal oblidar que hi ha teories que apunten cap a un efecte invers a partir d'un cert punt d'encalentiment, es a dir apunten cap a un refredament a causa de l'alteració del sistema de corrents marines per la fusió dels pols) es molt difícil de preveure. Per tant, fer una previsió de que si es redueixen les emisions en un 80% de cara al 2050, s'evitarà que la temperatura mitjana del planeta no augmenti per sobre dels 2º Celsius (respecte a la temperatura actual), es pot qualificar un poc de subrealista, ja que no es sap com respondrà el sistema climàtic i a més, tampoc es sap el comportament dels països en vies de desenvolupament respecte de les emissions.

Tot i aquestes darreres consideracions un poc negatives, consider que es molt positiu que es facin petites passes com aquestes per a la lluita contra el canvi climàtic, ja que això significa que de cada cop hi ha més consciència vers el tema i més demanda de sol·lucions. Ara només ens cal esperar que aquestes iniciatives continuin, i sobretot que no només quedin en paper banyat, sinó que es posin en pràctica.

El passat dissabte els socialistes de Porreres varem cel·lebrar un sopar per commemorar el 30è aniversari de les primeres eleccions locals. En aquest sopar, que fou tot un èxit, jo, com a Secretari General dels Socialistes de Porreres, vaig "haver" (es el que toca en aquests casos i ho vaig fer amb molt de gust) de pronunciar un breu discurs, el qual trascriure a continuació:

Com tots sabeu, l'any 1979, hi va haver les primeres eleccions democràtiques després de la llarga dictadura franquista. Des de llavors han passat 30 anys, en els quals el sistema democràtic s'ha anat consolidant.

Per les persones que ja hem nascut en democràcia, com es el meu cas, ens pot semblar que això d'anar a votar es algo normal, que sempre ha estat així. Però no, per arribar a aquesta situació actual on la democràcia es vista com una cosa normal, totalment consolidada i sense provocar cap tipus de discussió sobre si es el sistema adequat; per arribar a aquesta situació on els ciutadans gaudeixen de tota una sèrie de drets i llibertats, que ens semblen normals, però que no cal oblidat que no sempre se n'ha pogut gaudir. Per aconseguir tot això, hi va haver persones que lluitaren molt, que pagaren amb la seva vida la defensa de la democràcia i la llibertat.

Aconseguir arribar a tenir un estat democràtic on es respecten els drets i les llibertats de totes les persones, va costar, per desgràcia, sang, suor i llàgrimes; i a això no ho podem oblidar. Hem de rendir honor a aquelles persones que lluitaren i moriren per aconseguir el que avui tenim, i la millor manera de fer-ho es participant de la democràcia, es votant a totes i cada una de les cites electorals a les que se'ns convoca, per tal de enfortir encara més el nostre sistema democràtic i per defensar els nostres drets i les nostres llibertats.

A l'any 1979, després de la llarga etapa de dictadura, no era gens fàcil fer una passa endavant, i presentar-se a unes eleccions formant part de la candidatura d'un partit d'esquerres com el Partit Socialista. Però, tot i això, hi va haver un grup d'homes que ho feren, que iniciaren un camí que ja fa 30 anys que dura. Alguns d'aquests homes es troben aquí, entre nosaltres, i no puc fer més que donar-los les gràcies pel que feren i demanar un fort aplaudiment per ells.

Aquest camí no ha estat fàcil pels socialistes al nostre poble. Ha estat un camí dur i amb moltes dificultats. Però no per això ens hem desanimat mai ni ens desanimarem. Miram al futur amb optimisme i ganes de seguir endavant, sabem que serà difícil, però no ens desmoralitzarem.

Porreres ha tengut 30 anys de governs de dretes. 30 anys de polítiques de dreta són molts anys. Ja es hora que els socialistes hi tenguem alguna cosa a dir. Comença a ser hora de que conformem una alternativa d'esquerres.

Ha arribat el moment de dir basta a aquestes polítiques populistes basades en contentar al poble amb festes i començar a fer polítiques pel poble comptant amb el poble. No es pot donar l'esquena als ciutadans i només comptar amb ells cada 4 anys. S'ha de comptar amb la gent en totes i cada una de les polítiques que es fan. En totes i cada una de les actuacions i projectes que es duen a terme.

En definitiva, nosaltres, els socialistes de Porreres estem convençuts de que podem ser aquesta alternativa progressita i d'esquerres al nostre Ajuntament. Tenim una idea, tenim un projecte de poble i ens sentim amb forces de tirar-lo endavant.

Miquel Àngel Veny Mestre. Porrerenc nascut l'any 1981. Som llicenciat en Geografia per la UIB al 2004 i membre actiu del Partit Socialista, essent actualment Secretari General de l'Agrupació Socialista de Porreres de del 2004 i Secretari de Medi Ambient i Ordenació Territorial de l'Executiva de la Federació Socialista de Mallorca des de Juny de 2008. A més, dedic el meu temps lliure a la Columbofília, essent president de la Federació Balear de Columbofília i ocupant diverses responsabilitats a la Real Federación Española de Colombofilia.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• LES PRINCIPALS LINIES DE FEINA EN MATÈRIA MEDIAMBIENTAL
• Falcons per protegir La Seu?
• BASTA DE VIOLÈNCIA! NO MÉS ASSASSINATS!
• El G8 acorda reduïr les emissions de CO2
• Recull dels meus comentaris a l'acte que varen cel·lebrar els socialistes de Porreres el passat dissabte
• 10 motiua per depositar la confiança en el partit socialista a les properes Eleccions Europees
• Una estirada d'orelles des d'Europa: l'informe Auken
• El futur del subministrament energètic
• Palestina, Israel i la pressió internacional per aturar el conflicte
• Ara que l'any acaba...

• General [17]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom