Miquel └ngel Veny

Recull de reflexions

Palestina, Israel i la pressiˇ internacional per aturar el conflicte

fusteret | 15 Gener, 2009 09:48

Per començar aquesta breu reflexió, vull manifestar que com a pacifista que som, el meu major desig es la pau al món, a tots els conflictes que hi ha arreu del món, que no són pocs.

  El conflicte entre israelians i palestins, no es un conflicte nou, sinó que ja fa molts d’anys que dura, moltíssim. Simplificant, sense entrar a analitzar el conflicte, es pot dir que això es deu a que es un conflicte molt complex i de difícil solució, entre altres coses perquè cap de les dues parts vol cedir.

Les darreres setmanes, les coses s'han complicat molt amb aquesta ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza, que ha produït i segueix produint moltes baixes civils entre els palestins. Ofensiva a la que s’ha respost amb una forta pressió internacional, tant per part de molts governs (no tots), com el d'Espanya per no anar més lluny, com de la ciutadania en general de molts països mitjançant manifestacions, manifestos, recollides de firmes per intentar aturar l'agressió israeliana als ciutadans de la franja de Gaza.

Això es en el que me vull centrar, en la resposta que s’ha produït a molts indrets del món. Consider que en el moment que s’inicia un conflicte i durant tot el temps que aquest segueix viu es lògic, i baix el meu punt de vista necessari, el fet de que hi hagi una forta pressió internacional (tant de governs com de ciutadans) a totes les parts implicades en el conflicte per tal de que deixin les armes i s’asseguin a discutir per tal d’aconseguir la pau. 

Respecte de totes aquestes mobilitzacions que hi ha actualment, s’ha de dir que el conflicte no ha començat ara, no fa un parell de setmanes que es barallen, sinó que es un conflicte que fa dècades que existeix i que evidentment ha tengut moments de més virulència (com l’actual) i altres de relativa calma (amb treves incloses però sense resoldre els problemes de fons). Per això, crec que totes aquestes mobilitzacions no només s’haurien de fer ara (es a dir, només en els moments que hi ha escalades de violència), sinó que ja s’haurien d’haver fet alguna cosa abans de que això arribes a aquest punt (un altre cop, ja que no es la primera vegada que arriba a aquests extrems de violència), en els moments de treva o relativa calma, i tal vegada així si que s’haurien evitat molts de patiments. 

Una altra fet que me sorprèn molt, i amb la que estic totalment en desacord, es que totes les declaracions, lemes, manifestos, etc. (de la ciutadania i fins i tot de molts dirigents) el que demanen es que Israel deixi d’agredir Palestina i tot son atacs contra Israel i alabances als palestins. Evidentment, estic totalment d’acord amb el fet de que s’ha de demanar a Israel que aturi l’agressió. Però el que també s’ha de fer es demanar a certes organitzacions palestines, que mira per on actualment governen la regió, que també deixin les armes, que també deixin d’agredir a la població civil israeliana amb coets, atemptats bomba a autocars, escoles, mercats, etc. Per aconseguir la pau a la zona, el que s’ha de fer es demanar a les dues parts que deixin les armes i s’asseguin a parlar, perquè la paraula es l’únic camí cap a la pau. En aquest sentit els darrers dies sembla que alguns països (entre ells el nostre) estan fent feina en un acord de pau. 

Finalment, hi ha un darrer fet que baix el meu punt de vista no es correcte. A part del conflicte entre israelians i palestins, al món hi ha molts més conflictes, desenes de conflictes escampats per la geografia del planeta, i de la majoria d’aquests conflictes quasi ningú se’n recorda. No es just que només es demani la pau a Gaza, que els governs facin tants esforços per aturar l’atac d’Israel a Gaza i que es facin tantes manifestacions i mostres de solidaritat amb els palestins, i de la gent que pateix aquests altres conflictes ningú se’n recordi. Crec que la vida de totes les persones val el mateix, i per això, s’haurien de fer els mateixos esforços que es fan amb el cas de Gaza per aturar la resta de conflictes armats que hi ha al món.       

En definitiva, i després d’expressar la meva modesta opinió, vull acabar amb un preg, amb el que també he començat, PAU AL MÓN.

Ara que l'any acaba...

fusteret | 28 Desembre, 2008 17:09

Ja s'acaba l'any, el 2008 arriba a la seva fi. I que millor que un poema per despedir l'any.

Invoco els dies clars, ara que sé

que me'n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A po a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m'acompassa

la mirada i la veu.

Tot se'n revela nou, però l'espera

m'adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

                                                                                                   (Miquel Martí i Pol)

 

MOLTS D'ANYS I FELIÇ 2009

 

El problema de cada any: les precipitacions intenses

fusteret | 22 Desembre, 2008 10:00

A principis de la setmana passada, el dilluns i dimarts, varem tenir un nou episodi de precipitacions intenses. La premsa la qualificat com el pitjor en molts d’anys per la quantitat de precipitació enregistrada. Però bé, d’episodis de precipitacions intenses en tenim cada any (alguns anys molt pocs y altres, com al 2008, bastants) i sempre que n’hi ha algun es troba alguna dada que permet qualificar-lo d’històric, quan en realitat es una de les principals característiques del nostre clima el que succeeixin aquests fenòmens.

El que sobta es que cada vegada que patim un episodi de precipitacions intenses, afloren els mateixos problemes, inundacions de cellers, pàrkings i plantes baixes, talls de carreteres, etc. Problemes que després s’excusen amb afirmacions del tipus: “no havia plogut tant des de fa 50 anys”, “això són coses que passen una vegada en al vida”, ....

Precisament, per les característiques del nostre clima, aquests episodis de precipitacions intenses no afecten a tota l’illa en conjunt, sinó que tenen efectes més aviat puntuals. Cada any es veuen afectats llocs diferents i el període de recurrència es bastant elevat (es a dir, que passen alguns anys, a vegades molts, entre un episodi “catastròfic” i una altre al mateix lloc). 

Si  es mira en detall les zones afectades, sempre es tracta de zones urbanitzades en els darreres 25 o 30 anys i normalment vials de relativa recent construcció (en aquest cas no sempre es així).  

La gran conclusió que es pot extreure d’això es que el planejament urbanístic de Mallorca en els darrers 30 anys ha estat un desastre. Conclusió ja coneguda per tots per altra banda. A la nostra illa s’han estat fent planejaments urbanístics sense tenir en compte el principal risc que tenim, els episodis de precipitació extrema. Per desgràcia, ens hem trobat en una situació en que han primat els moviments especulatius per davant tot. 

Això ens deixa en una situació en la que l’únic que es pot intentar es dur a terme a les zones urbanitzades amb risc d’inundació són actuacions puntuals per intentar minimitzar els riscos d’inundació, ja que tot el que està construït no es pot “moure”. Actuacions com desviaments de torrents (només si es té garantia d’èxit, ja que es una actuació molt costosa i moltes vegades “inútil”), construcció de sistemes de defensa dels nuclis (com parats per intentar laminar l’avinguda d’aigua), mantenir els torrents nets per evitar obstruccions de ponts, etc.  

Per tant, pel que ja tenim construït la solució es molt complicada o inexistent i l’únic que es pot fer es intentar minimitzar al màxim els efectes. No obstant, aquest fet ens ha de servir de cara al futur per tal de que es faci un estudi molt seriós de zones inundables i no es construeixi ni un habitatge més on hi hagi risc d’inundació.                

La importÓncia de dedicar un dia a la lluita contra la SIDA

fusteret | 01 Desembre, 2008 19:33

La SIDA, una malaltia relativament recent en la història, però que ja ha causat més de 25 milions de morts arreu del món. Només amb aquesta dada ja es pot entendre la gravetat que suposa.

 Actualment als països desenvolupats la taxa de contagi ha disminuït moltissim i les morts també, ja que gracies als avenços en la medicina s'ha aconseguit cronificar la malaltia. Però als països subdesenvolupats, sobretot a l'Àfrica central i del sud, la situació no es la mateixa, sinó que més bé es tot el contrari. A aquests països les taxes de contagi són altíssimes i el percentatge de població infectada pel virus també molt alts, arribant a quasi el 50% en alguns països.

Precisament per aquesta reducció en el contagi i les morts, en els països desenvolupats, com es Espanya, s'està produïnt una relaxació, la societat està "oblidant" la perillositat de la malaltia, s'està relaxant l'ús de mesures per evitar el contagi, etc. I això, el que ha provocat es un petit repuntament de les taxes de contagi en els darrers anys.

Per tant, es molt important que existeixi un dia mundial (com es avui) contra la SIDA. Per recordar a la gent que l'enfermetat encara existeix, que es present a la nostra societat i que segueix essent molt perillosa i incurable (tot i que amb els avenços actuals l'enfermetat es pot cronificar i no suposa la mort). I també, per recordar la situació dels països subdesenvolupats, on la gent si que mor per la SIDA, ja que ni poden accedir als mètodes de prevenció (en molts casos tampoc volen) ni als medicament per tractar la malaltia i evitar que sigui mortal.

Ampliaciˇ de l'Institut de Porreres

fusteret | 26 Novembre, 2008 09:32

Tothom a Porreres sap que es necessària una ampliació urgent de l'institut, la situació es extremademant greu aquest any, però el problema no ve només d'aquest any, sinó que ja duim un parell d'anys amb una situació de saturació creixent.

Per això, m'han sorpres les declaracions del nostre batlle afirmant que l'Ajuntament cedirà el local perquè aquesta ampliació es pugui dur a terme, ja que la Conselleria ja hauria d'haver iniciat aquesta ampliació. Amb aquestes declaración deixa entreveure que la conselleria no ha fet la seva feina i que ara ells (l'equip de govern de UM) cediran el local per així donar una solució al problema. Almenys això es el que ha entes la gent.

Després d'informar-me de com funciona el tema de l'ampliació dels instituts, resulta que per a acometre una ampliació, la Conselleria d'Educació requereix a l'Ajuntament que cedeixi el local (es un requisit indispensable) i que com que l'Ajuntament de Porreres no ho havia fet la conselleria no havia previst cap ampliació.

Per tant, ens trobam que el que ha fallat aquí es el nostre equip de govern (UM), ja que això de cedir el local ja fa temps que ho hauria d'haver fet. I ara, com que no ho han fet, intenten fer-nos creure que ells son els "salvadors" i que es la Conselleria la que ha fallat, per ells quedar bé com fan sempre. Si una cosa saben fer molt bé es penjar-se medalles que no els corresponen i carregar les culpes dels seus errors als altres.

El que han de fer, en lloc de "marejar la perdiu" intentant fer creure a la gent que ho fan tot bé, es cedir el local d'una vegada i presentar a la Conselleria d'Educació un informe de la situació actual i una previsió d'alumnes dels anys veniders.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb