Miquel └ngel Veny

Recull de reflexions

Un dia hist˛ric

fusteret | 06 Novembre, 2008 09:35

Ahir al matí ens varem despertar amb la notícia, diria que la gran notícia. Es compliren els pronòstics i Barack Obama serà el nou president dels Estats Units. Per fi, ens va arribar el desenllaç de les eleccions dels EUA més mediàtiques i que han despertat més interés arreu del món de tota la història, o almenys aquesta es la meva impressió.

Serà un dia que pasarà a la història, però no només per les propostes, el programa, etc. del candidat (que baix el meu punt de vista són molt interessants), sinó sobretot pel fet de que serà el primer president d'origen afroamericà del país. Això suposa un avanç molt important cap a la igualtat i contra el racisme, i demostra que la societat nord-americana ha madurat.

La victoria d'Obama, a més, no ha estat una victoria ajustada, sinó aplastant, per tant indiscutible. Qui ho hauria pensat quan varen començar les primàries del partit demòcrata, que aquell candidat de color arribaria a president. A les darreres hores, he sentit molts anàlistes afirmar que ja es veia venir, que ells ja ho havien dit, etc. però la realitat es que quan es va presentar a les primàries ningú donava res per ell, no perque no fossin interesants els seus plantejaments, sinó pel seu color de pell. Jo mateix, que he seguit aquestes eleccions des del principi, tot i que me va agradar molt des del principi (era el candidat que més m'agradava de tots), en aquell moment (quan era candidat a presidenciable) no hagués apostat res per la seva victòria.

Però bé, el que importa es que avui es el nou president i que el famós YES, WE CAN es una realitat. El canvi s'ha produït. Ara falta que es reflecteixi en la seva gestió al capdavant de la casa blanca. No en tenc cap dubte de que serà així.

 

  

Tothom te dret a un enterrament digne

fusteret | 27 Octubre, 2008 12:40

Aquestes darreres setmanes ens han arribat un grapat de bones noticies amb l'iniciativa de Jutge Garzon d'obrir tota una sèrie de foses comunes per tal de recuperar les persones enterrades en elles i tornar-les a les seves families.

 

Entre les foses comunes que està previst obrir, hi ha la del cementiri de Porreres, el meu poble, cosa que no fa altre cosa que omplir-me d'alegria.

 

Aquests darrers dies hi ha hagut moltes reaccions, algunes positives, altres d'indiferència i algunes negatives o contraries. Totes les opinions són respectables com sempre, però la meva opinió es clarament favorable.

 

Els motius del meu posicionament van més enllà que un anàlisi polític o de una reflexió sobre guanyador i perdedors. Evidentment, la meva ideologia es molt pròxima als perdedors de la Guerra Civil i clarament contrària als guanyadors, però els motius que me duen a recolçar l'opertura de les foses crec que estan per sobre d'això.

 

Per jo hi ha un fet bàsic, que es que ningú es mereix (tengui la ideologia que tengui) ser enterrat, amuntegat, amb altres morts a una cuneta d'una carretera, cementiri, etc., i a més, sense que els familiars sapiguen si aquesta persona es morta o no i sobretot no sapiguen on reposen les seves restes per poder honrar-les. Tothom te dret a un enterrament digne. Per tant, tots els familiars d'aquelles persones que foren assassinades i enterrades en foses comunes tenen dret a recuperar-ne les restes per poder enterrar-les amb els seus. A ningú li agradaria tenir un familiar pròxim enterrat a una fosa comuna, tengui la ideologia que tengui.

 

Per tant, crec que la gent ha d'entendre que el que realment es persegueix es que tothom tengui un enterrament digne amb els seus, per sobre de persecucions polítiques dels que ho feren, etc., ja que el que realment va passar es per tots conegut, i ja ha estat condemnat pels que consideren que va ser una injustícia, tant si s'obren les foses comunes com si no.

Aznar i el canvi climÓtic

fusteret | 24 Octubre, 2008 15:21

L'apasionant relació que té l'ex-president del Govern el Sr. Aznar amb el fenòmen del canvi climàtic es per tots coneguda i ha estat moltes vegades comentada. Tot i això, cada vegada que fa referència al tema ens aconsegueix sorprendre amb les seves declaracions.

 El pasat dimecres, ens va "il·luminar" posant en dubte les conclusions respecte al fenòmen del "Canvi Climàtic" del Panell Intergubernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que cal recordar que es basen en les tesis i estudis de més de 2.500 cientifics d'arreu del món. I a més, els va anomenar "abanderados del apocalipsis climàtico" i els va qualificar d'enemics de la llibertat. Sorprenent, unes declaracions que només podia fer el Sr. Aznar... i pensar que aquest home va dirigir el nostre país durant 8 anys!

Fa uns anys, quan es parlava de canvi climàtic, es parlava d'un fenòmen més aviat de futur a causa de les emissions de gasos efecte hivernacle, i per tant, això donava peu a que hi pogues haver certa reticència entre alguns científics, polítics, etc. a acceptar la certessa del Canvi Climàtic. Però, el temps ha demostrat que el canvi climàtic es una realitat i que els que el pronosticaven tenien raó, ja que actualment comença'm a patir-ne els efectes, i molt més aviat del que es preveia fa uns anys. El que fa pensar que els efectes seran molt més greus del que fa 5 o 10 anys es pronosticava.

 

Per tant, sembla sorprenent que encara hi hagi persones, sobretot persones del nivell del Sr. Aznar i altres dirigents actuals del Partit Popular que neguin la realitat del Canvi Climàtic i acusin a les persones que afirmen de la seva existència de manipuladors de la realitat, enemics de la llibertat, etc.

   

Pobresa

fusteret | 15 Octubre, 2008 10:52

En aquest primer article del meu bloc, i afegint-me al Dia d'Acció Bloc 2008, parlaré de la pobresa, que es un fenòmen (per donar-li un qüalificatiu) que afecta a moltes més persones de les que sembla arreu del món i també a Espanya, i que resta oblidat per una gran part de la nostra societat.

 

Pobresa és pot definir de moltes maneres, però per simplificar es pot definir com la falta de recursos i bens per pode assolir un nivell de vida digne (entenent per digne el fet de poder assolir les necessitats bàsiques com menjar, dormir, comptar amb un lloc on poder dormir, etc.)

 

A Espanya es considera pobre a aquella persona que no arriba al 50% dels ingresos mitjans de l'Estat. Tenint en compte això, actualment tendriem que hi ha entre un 10% i un 20% de la població espanyola per sota d'aquest llindar. A simple vista pot semblar poc, però si es mira amb nombres absoluts ens trobariem que hi ha entre 4,5 i 9 milions d'espanyols per sota d'aquest llindar de pobresa, i això es molta gent. I Espanya no es l'únic país desenvolupat que pateix aquest problema, sinó que es un problema estes per tots els països desenvolupats, amb nivells de pobresa lleugerament superiors o inferiors als espanyols, però sempre significatius.

 

Per tant, la pobresa no només es un problema dels països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (per qüalificar-los d'alguna manera) sinó que també hi ha molta gent que viu en països desenvolupats que també està per sota del llindar de pobresa, i moltes vegades s'oblida això i quan es parla de pobresa només es pensa en el tercer món.

 

 

«Anterior   1 2 3 4 5 6
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb